Ahir a COED vaig haver de recitar un poema, aquest podia ser escollit per tu mateix i jo vaig triar el poema que es titula: "La ginesta" de Joan Maragall. El vaig escollir perquè va ser el primer que em van ensenyar quan era petita i em sembla impresionant que després d'anys encara m'enrecordi d'alguna estrofa.
Diu així:
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
