Primer de tot la professora ens va fer posar per grups de 4-5 persones i escollir un poema de la autora Joana Raspall titulat "Bombolles", aquest deia així:
Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.
Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!
Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…
I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!
Desprès d'haver escollit aquest poema el meu grup es va disposar a analitzar-lo més a fons per així extreure la idea principal. Aquesta era el moment efímer de les bombolles que venen i se'n van molt ràpidament; llavors vam decidir que la nostre instal·lació estaria vers a aquesta idea.
Durant els següents dies vam fer plujes d'idees, recollida de materials, així com també vam començar a posar en marxa el nostre projecte. Aquest es va instal·lar a un dels seminaris de la facultat fent que part de la sala fos com un volcà que de dins li sortien bombes de colors ben diferents i adornan't-ho amb unes petites llums de nadal. Però on veritablement estava la feina grosa era a dins una caixa situada sota el volcà, en aquesta vam fer un muntatge amb una base d'un rellotge i un rotllo de paper amb forats coberts de paper de cel·lofana que anava girant; Dins la caixa també vam poder veure el poema picat sobre un paper de ceba.
El resultat va ser el següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada